PARLEM AMB EMPRENEDORES: EVA BAUTISTA, MKT SOLUTIONS

L’Eva és tota una experta en màrqueting digital. Va començar la seva activitat primer des del seu espai de coworking i, des de fa gairebé 2 anys continua des del seu despatx.

En aquests 2 anys d’estada, quin balanç en treus?

Doncs vaig entrar al coworking quan vaig decidir emprendre el camí com a consultora i agència de marketing. Primer, al coworking, la mensualitat és realment econòmica i permet que una persona que vol emprendre el seu negoci i no disposa de gaires recursos sigui ideal per tenir un lloc de treball adequat, connexió a internet, sala de reunions, office, etc. A més l’espai et permet seguir creixent, per això al cap d’uns 8 mesos, vaig sol·licitar despatx i quan va haver disponibilitat em vaig moure per tenir un espai pròpi on ara mateix ja hi treballem 3 persones!

El meu balanç és que gràcies a l’espai, les sinergies que es creen i les persones que i resideixen fan possible que estiguis a gust i no et sentis sòl tant personal com professionalment.

El confinament ha afavorit/t’ha ajudat en el teu negoci?

Doncs el primer mes i mig de confinament per la pandèmia, podria dir que em va perjudicar moltíssim. La majoria de clients, al haver de tancar els seus negocis i de les primeres coses que retallaven era el pressupost de marketing i comunicació. Però, quan les empreses van començar a veure que la pandemia no serien quatre dies i que l’online era una bona eina per arribar a la gent i aconseguir vendes. Així que ara podem dir que som dels sectors més beneficiats per la pandemia.

Com més creix un negoci, arribar a tot es fa més difícil…

Sí, la veritat és que has de prendre delegar, buscar i formar el personal perquè segueixin la teva filosofia i manera de treballar, invertir en equipament i eines noves per donar millor servei, etc. No és fàcil gestionar el creixement d’un negoci. A més, comptem amb varis col·laboradors que ens ajuden a donar un servi complet al client sense que ells s’hagin de preocupar de res.

Nous projectes a la vista?

La veritat és que ara mateix entre el projecte de MKT Solutions i Quickworkouts no tinc massa temps per més, però m’agrada molt fer formacions com la que estem fent a través d’IDFO d’ecommerce aquí al centre cada dimarts i dijous o els taller i assessoraments a través del programa “la revolució digital a la petita empresa” del consell comarcal. Segurament, la part de formació serà una branca que anirem potenciant en els pròxims mesos.

Com pinta el futur? A punt d’aixecar el vol?

Doncs el futur de moment pinta bé i com que el despatx se’ns ha quedat petit, el més probable és que en qüestió de mesos ens traslladem a un nou espai propi a Anglès. On començar una nova etapa. La veritat ens fa molta pena haver de deixar el centre, però com sabem és un lloc per incubar projectes i donar-te forces per fer aquest pas, pel que estem contents de formar-ne part.

I que ens pots dir del Centre?

Doncs d’el centre ha estat un espai idoni per el desenvolupament i creixement d’aquests primers anys com emprenedora. Els recursos que tenim d’espais com d’assessors o personal d’atenció és perfecte i molt pensat per les empreses en fase d’incubació o creixement. A més, com comentava anteriorment, l’ambient que hi ha de companyerisme entre els emprenedors, empreses i personal fa que et sentis a gust. A més, sempre hi hagi algú que t’escolta i en qui fer un café, que parlar amb algú que està amb la mateixa situació que tu, t’ajuda moltissim.

En Jordi Casassayas es dedica a la Consultoria turística en les vessants de la planificació i gestió de destinacions turístiques, és a dir, ajudant a administració i empresa privada a dissenyar valor i productes turístics per millorar la seva atractivitat i competitivitat al mercat. El seu dia a dia es centra en ajuidar a destins i empreses a definir la seva estratègia de futur, a planificar, dinamitzar i estructurar la seva oferta a partir de plantejar tant plans de màrqueting estratègics i operatius.

Amb la pandèmia i el confinament el tema turístic…Com t’ha afectat? 

Com ha passat a la majoria d’empreses i persones, ha suposat un canvi en moltes dinàmiques que hi havia adquirides. A nivell de feina, per sort el fet de treballar en l’àmbit de la planificació ha suposat que tenia projectes ja en marxa i en previsió que per sort no s’han aturat. A nivell més operatiu, no ha provocat canvis substancials més enllà de la immersió absoluta en el món de les videotrucades. Aquest fet ha tingut aspectes negatius (menys contacte amb clients) però aspectes positius (reducció de costos en temps i diners de desplaçaments). El que si que ha sigut complex ha estat exercir la paraula de moda (conciliació) intentant combinar feina i família…

Com pinta aquest estiu? Vindran turistes estrangers o de proximitat?

Pinta com a mínim incert.. El que sembla més probable és una repetició d’una majoria de turisme de proximitat (català) i alguns (pocs) estrangers. Que hi hagi estrangers depèn de temes polítics (passaport covid) i per tant hi ha molta incertesa al respecte, tot i que s’ha dit que a partir de 1 de juliol s’aplicarà el passaport. El problema és en com els països emissors (anglaterra, frança, Alemanya,…) consideren Espanya com a país en termes de seguretat sanitària… Una baixa qualificació implica restriccions importants (quarantenes al tornar per exemple) que fan que el potencial turista s’ho pensi molt. En aquest context, tot i que hi haurà més llibertat (es parla d’anar sense mascareta), els destins que depenen molt del turista estranger tornaran a patir tot i els esofrços que estan fent per captar el turista de proximitat. En canvi, hi ha destins que fins i tot estan plantejant campanyes de comunicació per intentar situacions de massificació turística…

El sector ha quedat tocat. Quina estratègia creus que caldria adoptar per remuntar la situació?

Impossible de marcar-ne una, ja que hi ha una gran diversitat de destins i tipologies d’empreses. N’hi ha que s’estan recuperant molt més ràpid (turisme rural, destins enfocats al públic de proximitat, destins de natura,…) i d’altres més lentament (els enfocats al turisme estanger, turisme urbà)… però el que si que tots han de treballar són conceptes com la seguretat (real i percebuda), generar productes molt més personalizats i segmentats, i segurament tornar a treballar un aspecte que molts havien deixat de banda com ara la fidelització del visitant.

El model que teníem fins ara, és bo, té recorregut o cal pensar en una altra manera?

Es parla molt del model que tenim de turisme i si cal canviar-lo o no. De fet, es parlava que la pandèmia ens ajudaria a fer el canvi. Però amb el daltabaix que hi ha hagut segurament no és creible pensar que l’empresariat que ha estat tancat i a punt de tancar ara se li demani aplicar canvis substancials en el seu model de negoci… per tant, crec que veurem encara un parell d’anys del model actual i, això si, amb petits canvis per introduir matisos al model actual. El que està clar que el concepte base de la nostra oferta en bona part passa pel clima (sol i platja però no només això, sinó bon clima tot l’any) complementat per una gran oferta a nivell cultural i natural. Sobre aquesta base, hi ha molt camp per còrrer.

Tenim més turisme de quantitat o de qualitat? Donem bons serveis?

Sincerament tenim els dos turismes, de quantitat i de qualitat, i els dos conceptes no són contraris. Primer cal definir què entenem per qualitat, ja que sovint s’associa aquesta paraula a un nivell alt de diners, quan hauria d’anar més aviat associat a la capacitat de respondre a les expectatives generades. Respecte als serveis, tenim una bona oferta, amb excepcions negatives com a tot arreu, però amb una nota mitja alta.

Com t’hi sents al Centre?

Ara que ja fa un temps que hi sóc puc dir clarament que és un espai necessari, no només com a infraestructura (l’edifici) sinó sobretot pel servei que ofereix i les persones/empreses que hi van passant. És un punt de trobada entre gent que comença i gent que ja té certa experiència, on es comparteixen vivències des de diferents punts de vista i experiències vitals, fet que ajuda a sovint no cometre alguns errors o sentir que allò que t’està passant no és només a tu. I aquí cal destacar també la figura del responsable de l’espai i l’equip que l’envolta, que ha estat capaç de generar un clima de confiança i d’acollida on perfils molts diferents s’hi senten còmodes. I és que, al final, els llocs no són res sense les persones que hi formen part…